CIMCentre Excursionista de Bellpuig

Dimecres, 23 Maig 2018

Notícies

Cingles de Benavent

26 June 2010

Hi han indrets, que tot i que son interessants no solem visitar-los regularment, no obstant de tant en tant i fora de sortides ”oficials”  solem fer-hi un cop d’ull.


El poble de Benavent (860 m.) es troba situat al costat de la C-1412 direcció Isona tot baixant el coll de Comiols i sota el cingle de la Roca Alta.


Emprenem l’excursió des de el bell mig d’aquesta, seguim per sota del cementiri direcció al nucli de Biscarri situat sobre el serrat de Santa Eulàlia, passem el bosc Gran de Moles i omplim les cantimplores a l’arranjada i brolladora font de cal Abelló, ja que no en trobarem cap més al llarg del recorregut i el dia es presenta més que calorós. No ens vàrem equivocar, a una hora de finalitzar l’excursió ja no teníem una gota de líquid .


Biscarri i l’església romànica de Sant Andreu de Biscarri, indrets interessants per a visitar-los, per a qui no li frepa caminar, també s’hi arriba en cotxe i de visita turística si cal. Seguim un xic a la dreta de l’ermita tot venint de Biscarri per l’obaga de Biscarri fins a coronar el serrat de Rebollera. El corriol es perdedor, possiblement per falta de més visites senderistes, anem seguint pel vell mig del bosc una mica campi qui pugui amb alguna que altra esgarrinxada, no obstant anem bé, ja que trobem les restes de l’arqueologia bèl•lica de la guerra civil 36/39 que teníem previstes de veure en l’itinerari. Al barranc de la Bassa creuem el GR-1 on fem parada per a “dinar” abans d’atacar el Cogulló de St. Quiri (1.355 m.).


Per la serra de la Conca i sota la cinglera del Roc de Benavent, tornem al lloc d’inici desprès d’una jornada en que la forta calor ha sigut més protagonista de lo que esperàvem.


Aquestes sortides fora de calendari, sempre donen els grams d’aventura, necessaris sens dubte, per a seguir el to idíl•lic del senderisme i picar a qui si vulgui afegir.

Les Serres de Sant Miquel, de la Guineu i Los Picons

28 April 2010

Desprès de dos sortides a sud, tanquem el primer trimestre a nord, concretament al pre Montsec. Escollim la vila d’Os de Balaguer com a punt d’arrancada, molt coneguda arreu de Catalunya per la festa de les campanes i els campaners i no tant per uns indrets més que interessants.


En el moment de programar-la, els responsables teníem dubtes de l’itinerari, pensant ja que les més de sis hores de recorregut eren arriscades, depenent de la quantitat d’excursionistes que s’hi apuntessin, aquests dubtes ens varen quasi obligar a fer tres o quatre visites al lloc per tal controlar la caminada, no fiar-nos dels mapes ni dels itineraris escrits i tenir dos o tres punts d’escapada per a poder escurçar l’horari de la caminada si el gruix de participants tinguessin  problemes de cansament. Aquesta previsió fou bàsica, ja que la setmana anterior va caure una bona nevada i això ens va fer canviar un xic la caminada.


Situats a l’indret de Tartareu i preveient un dia d’oratge òptim, deixem els vehicles a la vora de  la carretera d’Alberola. Enfilem per l’obaga de l’esquerra, el serrat de St. Miquel a la recerca del primer objectiu, la Font de la Mora i les alzines centenàries que l’envolten, un indret obligat de visita. Hem arribat més aviat de lo previst i ni la neu ens u ha impedit, tot el contrari, ha fet el trajecte més atractiu i hem fet una mica d’alpinisme. Hem seguit el camí correcte sense haver de ralentitzar la marxa, per l’obaga, amb força  neu, tot i que el sender no estava massa ben marcat, breu parada per esmorzar i mentrestant visitar la cova de l’Os. Continuem fins a la carena de la serra, tot seguint el sender de Los Picons, no massa clar el seu trajecte.


Los Picons (958 m.) o les Picones, per segons qui, son uns merlets de roca calcària, és una mena de castell natural i s’hi accedeix per una estretísima xemeneia natural. A sota s’hi troba el poble abandonat de Montesor, amb les restes de l’ermita romànica de la Mare de Deu de Montesor. Desistim de visitar-la i tampoc pugem Los Picons,  ja que el recorregut total de la caminada que pretenem fer és un xic llarg i aquest temps ens podria fer falta més endavant, cerquem el coll on hi ha el Mas de Ço de Guilló, a la pista que puja de Tartareu fins a Santa Mª de Vallverd, passant per l’Ermita de Sant Salvador.


Deixem la pista i ara cap a sud/oest per un  sender més atractiu i curt que arranca pels voltants  del Mas de Ço de Guilló, ens presentem a l’ermita de Sant Salvador, en un tres i no res. Deixem l’ermita i seguim totalment a sud per  pista fins a la segona ermita que visitem del recorregut, l’ermita de Mare de Déu de Cérvoles (768 m.), aquest tram suau, però una mica avorrit, dona peu a la conversa i oblidem momentàniament el cansament que anem acumulant, pla de Vila-seca hi teníem una pista d’escapada, però com anem més que bé i els senderistes van forts seguim l’itinerari previst.
El fàcil accés per pista des de Os fins  aquesta ermita, fa que habitualment hi ”acampin” gran quantitat de jovent amb musica discotequera i podem afirmar que el silenci habitual de l’entorn s’esvaeix.
Deixem” l’idíl•lic” lloc fins al desviament del sender ben marcat i  arreglat, que ens puja a la carena de la serra de la Guineu, per tot seguit baixar fins a Os de Balaguer, on com de costum últimament, ens hi quedem a dinar. Hem escurçat l’últim tram de l’itinerari


deixant per una altra ocasió la visita a la Cova dels Vilars i les seves pintures rupestres, amb les sis hores de tot aquest recorregut i que hem clavat amb l’horari previst, ja hem considerat que era suficient i prou atractiu per aquesta jornada.

Curs Identificació docells

22 March 2010

Curs teòric i pràctic que permetrà conèixer els ambients esteparis dels secans de Bellpuig, Belianes i Preixana i observar les principals especies d’ocells d’aquets hàbitats.

El curs constarà de dos parts:


- Dissabte, 24 d’abril, de les 18:00 a les 21:00, pràctica dels criteris d’identificació visuals i auditius de les espècies esteparies més comunes dels Secans Preixana-Belianes.


- Diumenge, 25 d’abril de les 8:00 a les 12:00, sortida de camp amb aplicació dels coneixèments adquirits el dia anterior.


Més informació a: cim@cimbellpuig.cat

Concepte de la 1ª Marxa Popular pels Secans de la Plana dUrgell

21 March 2010
La Marxa dels secans és una activitat popular, saludable, divertida i propera, que pretén divulgar la cultura i els espais naturals del territori, alhora que fa possible l’esport per a tothom. La marxa es pot fer caminant o corrent, però no és competitiva.

Hi trobarem cinc pobles que comparteixen un llegat i un patrimoni natural i arquitectònic per descobrir; una arquitectura singular fortament arrelada a la terra, arquitectura en tova i pedra; la sèquia molinal i els molins fariners, la Vall del Corb.... més de quinze espècies d’ocells d’una bellesa insòlita, i singular: abellerols, gaig blau, el sisó, l’esparver cendròs, el tòrlit, el xoriguer petit... i un esplendorós món vegetal: oliveres, vinyes, sembrats i ametllers florits... tot a l’esguard de la primavera...

També hi trobarem atenció, companyerisme i amistat a cada vila: Bellpuig, Preixana, Maldà, Sant Martí i Belianes.

Així doncs, a córrer com la perdiu. La 1ª.Marxa dels Secans us espera !

Informació marxa Popular

20 March 2010
1ª Marxa Popular pels Secans de la Plana d’Urgell
Data: 21 de Març del 2010
Hora d’inici d’acreditacions: les 8,00h
Hora de sortida: les 9,00h
Hora d’arribada: les 14,00h
Hora de tancament del control d’arribada: les 15,00h
Distància: 26 Quilòmetres
Lloc de sortida i arribada: Parc del Convent de Bellpuig
Avituallaments: Cinc (líquid i/o sòlid a determinar)
Dinar lleuger: Pa, vi i botifarra a l’acabar!
Serveis: Dutxes i guarda-roba
Preu Inscripció: 5 euros
Ingrés al compte de Caixa Terrassa: 2074-0068-54-3271032504 Indicant el vostre nom com a referència
Pagament per transferència a: 2074-0068-54-3271032504
Pagament per web (TPV)
Límit d’inscripcions: 300 participants
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=767957
Més informació: www.marxa.cimbellpuig.cat
Contacte: cim@cimbellpuig.cat
Telèfon emergències: 618648088
Al final de la marxa, l’organització passarà amb un “cotxe escombra” a recollir al qui hagi quedat endarrerit. També es recomana que en el cas d’abandonament, aquest es faci i es notifiqui en un dels controls de pas.
La inscripció implica acceptar que els participants caminen pel seu compte i risc.
Hi haurà disponible, pel qui la vulgui, una assegurança d’accidents al preu de 5 euros.

Itinerari Marxa Popular

19 March 2010
Itinerari resumit:

Bellpuig (Parc del Convent)
Camí de Bellpuig a Sant Martí (Molí del Senyor i Molí del Canonge)
Camí de Vilanova a Preixana
Preixana (Ermita de Montalbà) (1er avituallament i control de pas)
Camí de Sant Martí a Preixana
Sant Martí de Riucorb (2o avituallament i control de pas) (Molí del Ruquet)
Camí de Maldà al Vilet
Maldà (Castell de Maldà) (3er avituallament i control de pas)
Camí del Molinet (Molinet)
Belianes (4o avituallament i control de pas)
Camí del Quetal
Camí de les Sinogues (Molí de la Torre i Molí de la Sinoga)
Camí de Vilanova a Sant Martí (ctra. Bellpuig-Belianes)
Camí dels Eixaders (despoblat dels Eixaders) (5er avituallament i control de pas)
Camí veïnal (Molí del Galano)
Camí de servei del Canal d’Urgell
Bellpuig (Parc del Convent) (Darrer control de pas i...Pa, ví i botifarra!)

-  Tot l’itinerari estarà marcat amb rondins grogs
    (excepte per dins dels pobles)

- Mapa del recorregut i track pel GPS a: www.marxa.cimbellpuig.cat

Pessebre als Oroners

20 December 2009
Com ja sabeu, la sortida d’aquest any a portar el pessebre era a l’ermita dels Oroners al Montsec. Els Oroners éra un antic poble ara engolit per les aigües de l’embassament de Camarasa i l’ermita es troba encimbellada sota un cingle que s’aboca directament sobre les aigües del riu Noguera Pallaresa.

Vam sortir de la Font de les Bagases a l’entrada del congost de Terradets, amb un fred que pelava! Vuit graus sota zero. Vam Creuar el pont romànic que hi ha a mig congost  i vam continuar riu avall per la riba dreta. Vam parar a esmorçar als enderrocats castell i ermita de Sant Miquel, i finalment vam arribar a l’estació de tren d’Ager punt mig del recorregut, resseguint la seca riba de l’embassament de Camarasa. Vam continuar per la via del tren de La Pobla i pel dret! Fins  arribar a l’ermita dels Oroners on vam deixar el pessebre. Desfent el camí, vam creuar el pont penjat que hi ha a sobre de l’embassament i vam disfrutar d’un merescut dinar al camping que hi ha a la zona. Les vistes de tot el recorregut són es-pec-ta-cu-lars!

Xerrada col.loqui que organitza la BEPA

05 December 2009
Dijous, 10 de desembre a 2/4 de 10 de la nit a la Casa de Cultura.
Aquesta és la primera d'un seguit de xerrades que es faran amb motiu de la consulta que organitza la societat civil del nostre país per decidir lliurement el nostre futur. El títol de l'acte és "L'autodeterminació, un dret inalienable dels pobles " i serà a càrrec de Ramon Usall. La xerrada ens permetrà conèixer i reflexionar sobre diferents processos autodeterminació que s'han donat en la història.
En Ramon Usall és Llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorant en Història Contemporània per la Universitat de Lleida. Exerceix de professor d’història a l’IES Josep Vallverdú de Les Borges Blanques. És portaveu a Lleida de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).En l’àmbit de l’assaig ha publicat les obres Algèria viurà! França i la guerra per la independència algeriana (1954-1962) (Publicacions de la Universitat de València, 2004); La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània (Onada Edicions, 2006), que obtingué el premi d’assaig Abu Bakr atorgat per l’Ajuntament de Tortosa; i Un món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel (Pagès Editors, 2004) que li va valer el premi Rovelló d’assaig sobre narrativa infantil i juvenil de 2004 convocat per l’Ajuntament de Mollerussa. En l’àmbit de la novel·la ha publicat Tots els camins porten a Romania (Pagès Editors, 2008), el primer cas del detectiu lleidatà Rafel Rovira, que fou guardonat amb el premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler de la Nit Literària Andorrana.

Serrat de Sobol

17 October 2009
La primera aventura del dia sempre és... Trobar-se al Parc a les vuit del matí! Si superem aquesta prova la resta ja està feta. Agafem els cotxes i ens encarem cap al massís del Port del Compte.  Un cop feta parada tècnica a Sant Llorenç de Morunys, anem cap a Sant Serni.  Una bonica ermita romànica amb baluard i campana, com de joguina.  Deixem els cotxes, ens ajustem les botes i carreguem les motxil.les i bastons. Comencen una ruta circular, familiar o sigui anunciada de categoria mitjana-fàcil, per la vessant soleia, que transcorre per la zona occidental del Lord. Zona espectacular envoltada de grans conglomerats, així com, per cingles amb nom i cognoms que s’obren en caiguda lliure.

Comença l’excursió a la sortida del túnel, toscament foradat en la roca de la serra de Bastets que porta al Santuari del Lord. Es comença a caminar cap a ponent per un antic camí en suau pujada, per escalfar. Deixem a mà dreta el Pas de la Roca Foradada.  Seguim pujant pel camí mig excavat a la roca que en diferents llaçades va guanyant altura. Aquest tram és l’antic camí ral que comunicava les poblacions de Sant LLorenç de Morunys i Solsona quan encara no hi havia les carreteres actuals

De cop a l’arribar a dalt del cingle, es té una bonica vista panoràmica de la zona cental de la Vall de Lord amb l’ermita de Sant Serni, el poble i tancant l’horitzó les serres del Port del Comte i del Verd
Seguim pujant per aquesta zona rocosa i soleia fins arribar al Coll de la Creu de Canalda. Seguim pel sud per una senda fins a una rasa seca i després travessarem transversalment una vessant rocosa que creua el primer tram de la rasa de Torruella, famosa per la pràctica del barranquisme.


A partir d’aquest punt el camí s’endinsa per l’obaga del Fornó.
El paisatge ha canviat radicalment. De la rocosa i seca vessant soleia s’ha passat a la humida i fosca vessant obaga amb un sotabosc ple de molsa amb bells exemplars de boix, boix grèvol i també... rovellons! Que trobaren els cinc nens de la sortida: L’Eulàlia, la Txell, L’Arnau, l’Eloi i en Pol i que a l’arribar al poble al mig dia foren l’enveja de més d’algun boletaire suposadament experimentat!

Després de travessar dues clotades s’abandona aquesta obaga tot creuant un planell en direcció sud encatifat  de farigoles. En aquest ambient càlid i fragant decidim parar a esmorzar, descansar i compartir les primeres impressions de la sortida.

Al final d’aquest planell el camí gira a la dreta i s’enfila per una zona rocosa guanyant altura per una mena de graons naturals.

El camí ressegueix pel peu del cingle i ens enfila vers la balma del Fornó (vegeu la foto). Es tracta d’una fonda balma de poca alçada que antigament havia estat utilitzada com per tancar el bestiar oví. Des del seu interior hi ha una bonica vista de la mola de Lord amb el santuari i la Serra de busa al fons.
Tornem enrere breument per sobre el pla que hi ha sobre una llarga codina.  Girem cap a l’esquerra i pugem en direcció a ponent.

Perseguim el llom del serrat fins arribar a dalt la carena del pedregós, aspre i aeri Serrat de Sòvol. Magnífica vista panoràmica vers els quatre costats: cap el sud de la clotada de Torruella, anomenada Racó Fosc i del profund clot de Vilamala i també del santuari de Lord. Cap el nord la serra de les Roques es desprèn perdent altura del tossal del Codó amb el mirador a la seva punta. Més enrera les tarteres del Port del Comte cauen verticals i ens tanquen el paisatge.

Cap el sud apareix el gran pla de Sòvol cap a on davallarem fins a tocar les runes de la casa que es veu al bell mig del pla.  Vam decidir que el lloc era impressionant, fins i tot amb vistes a l’horitzó de Montserrat, però un grup d’expedicionàries decidirem que era una mica lluny del supermercat, tot plegat. El gran prat on es troba la casa de Sòvol està voltat de profundes foranques, per l’esquerra la rasa de Torruella i per la dreta la de Vilamala. La única manera de sortir del pla, sinó volem tirar enrera o despenjar-nos fent ‘rappels’ vers el fons dels barrancs és troba al sud de la codina on sembla que el camí s’acaba... però realment aquí comença l’espectacular i aeri camí del Mal Pas Baixarem per l’esquerra de la roca per terreny aspre i ple de graons i corbes que forma el cingle.  Després de travessar una espessa boixera i baixar una pendent s’arriba a l’estreta cornisa excavada a la roca amb el nom del Mal Pas (veure foto). Compte amb aquest curt tram de camí !!.  El camí aprofita aquesta estreta cornisa per salvar el pas d’un alt penya-segat. Just aquí, en aquest tram concret, quatre majestuosos  voltors giraven sobre els nostres caps insistentment. Es tornaven per acostar-se a la paret per on passàvem un a un. Fins i tot algú digué que un portava el tovalló posat!
Tranquils, vam passar tots, quitxalla inclosa. Tots hem anat a treballar i a l’escola el dilluns.

Un cop superat aquest pas el camí volta el cingle i passa a tocar les balmes del Mal Pas que queden a l’esquerra del camí. a partir d’aquest punt començarem a baixar fent zig-zag. A partir d’aquest punt el camí, molt més planer, va seguint la forma de la muntanya. Després de baixar gradualment varies rues s’arriba a les antigues feixes de la casa de Torruella. Seguim baixant i  planejant pel mig de les feixes situades en lloc solei que poc a poc van prenent una orientació més cap a llevant i vers la vessant del riu Cardener.

Bona vista cap a llevant de la mola de Lord amb el santuari al seu cim i de l’engorjat del riu Cardener aprofitat per l’embassament de la Llosa del Cavall.

El tram de camí que segueix és una mica perdedor doncs s’han obert diferents pistes forestals entre pins i arços.

Cruïlla de camins en la part més obaga del Racó Fosc.
Més endavant comença la davallada definitiva vers la rasa de Torruella que es creua i seguidament es comença a enfilar. Forta pujada en zig-zag pel mig d’un bosc d’alzines i pins. En el seu tram final es creua una gran esllavissada però el premi ja és a prop.

Hem arribat! Si més no ja estem a la  Pista del santuari. Passem la  Font de St. Isidre, el túnel on tanquem el cercle i fent baixada ens acostem als cotxes pensant ja amb el dinar que ens espera a una fonda típica de la zona. No tot “és patir” en aquest món.

Rodellar - Otin

20 September 2009
El pre pirineu Aragonés, te el seu atractiu,  quasi com el nostre, però més agrest, lo que li dona un sentit més aventurer, el problema per a nosaltres son les dues hores com a mínim d’aproximació que tenim fins on comença l’excursió, un pal de 9 a 10 hores, per un diumenge.
Ens trobem en una zona on reina el barranquisme i l’escalada, la quantitat de practicants impressiona, on es poden veure les parets properes a Rodellar plenes de gent penjada, no exagerem si diem que poguérem contar més o menys en un llarg de 2 km dos centenars d’escaladors i acompanyants, sense contar els barranquistes que no veiem.
Deixem els vehicles al bell mig de Rodellar, vila que segurament es viva gràcies als esports de muntanya. Creuem la vila baixant pel barri de Honguera on trobem el sender amb pis de pedra, que suaument ens fa pujar, per oferir-nos una panoràmica del barranc amb la vila al darrera i Peña Cuervo a l’esquerra. El sender baixa serpentejant fins al llit del riu . El creuem per poder arribar al brollador de Mascún, (font natural) d’on brolla el riu entre les parets rocoses que toquen a los Ventanales, capricis de la natura que a l’alt de les parets a fet l’erosió.
En aquest indret ens hem d’aprovisionar  d’aigua, ja que en aquesta època de l’any lo més normal és no trobar-ne, el llit del riu es ben sec. Seguim, deixant a la nostra esquerra el camí de Andrebot ( que és per on pensem tornar), arribem a la Ciudadela, un espai obert amb la típica i desafiant Aguja ó Cuca de Bellosta. Una mica abans a l’esquerra, puja el camí que ens porta a Otín  per la Torre de Santiago i el coll del Quejigar és un trajecte meravellós, que ens obliga a afluixar el pas per a poder admirar tota la bellesa que ens envolta.
Otín, llogaret abandonat i altament malmès, un xic apartat del poble, un turó envoltat de rouredes, coronat per una destrossada ermita i dues cases  senyorívoles també fetes pols, és l’indret ideal per meditar i descansar.
Deixem el lloc ja de tornada cap a ponent per una pista no gens bonica, però que permet un cert relaxament a les nostres cames.

Abans d’enfilarla baixada fins al riu ens desviem uns metres per visitar el petit però interessant Dolmen de Losa Mora, que posa la cirereta al pastis de l’excursió. Baixem bastant llampant per un sender no menys interessant que el que ens ha dut  fins a Otin i ja un altre cop al brollador, sols una lleu pujada fins arribar al nostre destí, Rodellar.
Tanquem la diada degustant la gastronomia de la zona, com a homenatge a l’interessant jornada.

Enllaços socials

Facebook
Twitter
RSS

Llista de correu

Vols estar informat de totes les activitats que realitzem? Inscriu-te!!

Contacte

Vols fer-nos alguna suggerència?
Comentar-nos algun problema?


Contacta'ns

cimbellpuig.cat v3

Vàlida per a l'XHTML 1.0

Disseny i desenvolupament: L'Esquirol Imprudent